divendres, 1 d’octubre de 2010

Moció popular per revifar el debat sobre el monument franquista de Tortosa

El debat sobre el monument franquista de Tortosa tornarà al ple de l'Ajuntament, a través d'una moció popular que ja té l'aval de més d'un miler de signatures. Membres del Casal Popular Panxampla van seguir ahir l'exposició del conseller Joan Saura sobre el cens elaborat pel Memorial Democràtic, i van aprofitar l'ocasió per explicar-li la moció popular que presentaran a l'Ajuntament a l'octubre. L'objectiu del col·lectiu social és que el ple del novembre puga debatre sobre la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre i d'altres símbols franquistes, així com d'un canvi de nom del barri 13 de Gener. Tant Saura com el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, van coincidir que tant el 13 de Gener com la plaça i l'institut Joaquim Bau haurien de canviar de nom.

Publicat a ElPunt.cat

Web del cens de simbologia franquista a Catalunya

El govern conclou que Tortosa hauria de retirar el monument franquista



El Memorial Democràtic es compromet a ajudar l'Ajuntament, que haurà de negociar amb la CHE · Un cens identifica 143 símbols de la dictadura a l'Ebre.

L'Ajuntament de Tortosa hauria de retirar símbols franquistes com el monument de la Batalla de l'Ebre, la creu en memòria dels caiguts del calvari de Santa Clara o el monòlit que homenatja Joaquim Bau. Aquesta és la principal conclusió del Memorial Democràtic de la Generalitat, que per primer cop ha identificat un total de 143 símbols franquistes a les Terres de l'Ebre. El 41% són plaques d'habitatges, però també hi ha 36 altres tipus de rètols, 18 tombes i làpides i 10 monuments del franquisme. El conseller d'Interior, Joan Saura, i el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, van presentar a Tortosa els resultats i les conclusions del cens.

Una de les primeres actuacions, amb el permís del Bisbat, serà la retirada de la placa que recorda els caiguts i els màrtirs franquistes a l'església de Bot. A canvi, es posarà una altra placa al cementiri, amb els morts dels dos bàndols a Bot durant la Guerra Civil i l'exili.

Sobre el monument de la Batalla de l'Ebre, Guixé va dir que el pinacle continua sent “feixista”, i va titllar d'“actuacions de timidesa democràtica” la retirada d'alguns dels símbols després de la dictadura, com el Víctor franquista o les plaques que commemoraven la inauguració del monument per Franco, l'any 1966. Amb tot, va advertir que el monument té “un problema d'intervenció” que dificulta el seu desmantellament. Així, tot i que no està protegit per cap llei, sí que té una declaració com a bé integrant del patrimoni cultural català. A partir d'aquesta declaració, la Generalitat té un litigi amb el govern de l'Estat que obliga a pactar o negociar amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) qualsevol actuació patrimonial que es faci en l'àmbit del riu. Però mentre això no siga possible, el Memorial Democràtic recomana la senyalització correcta del monument, “perquè la gent sàpiga què és i què significa”. Així, Saura va aclarir que el govern català ajudarà l'Ajuntament a negociar amb la CHE, i que el Memorial Democràtic té línies d'ajuts per finançar la retirada dels símbols.

Publicat a Elpunt.cat

dimarts, 2 de febrer de 2010

la inauguració del monument franquista

El monument fou inaugurat el 21 de juny de 1966, sobre una pilastra de l’anterior pont de Nuestra señora de la Cinta.

La següent informació l’hem aconseguida consultant LA VOZ DEL BAJO EBRO disponible a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

EDITORIAL, número 311 portada.

“Se alzará el monumento conmemorativo de la gesta”. Dedicat als 25 anys de pau.

NUMERO, 354 (19 de maig de 1964) Discurs Rafael Fernàndez governador civil de la província:

· “Sabemos que vuestra obra de paz es el fruto sazonado de una cruzada que vos guiasteis con sabia y certeza rectoría militar y política. Hecho decisivo fue la batalla del Ebro, y evocando aquella gesta, en homenaje al caudillo de la cruzada y de los xxv años de paz española, y a los combatientes que hallaron gloria en aquella coyuntura heroica, se yergue en plenas aguas del Ebro, (…) un monumento evocador de aquella batalla…” (li donen la maqueta de l’obra a fer).


NUMERO 461, 18 juny de 1966 pag. 2
· Carta de l’alcalde de Tortosa Joaquim Fabra
o “… la inauguración del monumento a la batalla del Ebro (…) proclamando el sacrificio y heroísmo de los que cayeron en la lucha por forjar una Nueva España”.
o “Sea este monumento, lección perenne para las generaciones españolas (…) les recordará cuanto llegó a costarnos el rescatar y componer una España enviledecida y desgarrada”.
o “Para poner en permanente vigencia este símbolo de la bravura española, llega a Tortosa el hombre providencial, el Caudillo”




NUMERO 462/463 30 de juny de 1966. portada

Pag. 6 discurs del governador civil, Fenandez Martínez:
o “Por fin ha llegado la hora de rendiros vuestro tributo de admiración, de fe y de lealtad”.
o “Con este monumento completamos la trilogía de los que nuestra provincia ha erguido en memoria de la batallo del Ebro (…). Por último, éste que hoy os ofrecemos en fervorosa iniciativa surgida en el seno del consejo provincial del movimiento al cumplirse los 25 años, de esta virtuosa paz (…). Con él, queremos brindaros una prueba más de unidad, de reafirmación en los principios fundamentales del movimiento nacional, de permanencia en las supremas razones que inspiraron el 18 de julio…”.
o “Como símbolo de los nuevos tiempos y de la fortaleza de nuestro régimen, lo hemos levantado en estructura metálica de hierro”.
o “Este es, señor el monumento que hemos levantado con un propósito de homenaje a Vos, a vuestro ejército, a vuestra obra, a sus raíces y a su proyección actual y futura”.
o “La provincia de Tarragona, centrada hoy en Tortosa, siente el gozo de haber puesto en aguas de su gran río (…) una cátedra que ha de pregonar estos sentimientos, esta fidelidad a vuestro mando y a la memoria de quienes hallando gloria en la batalla del Ebro abrieron los cauces de unidad, de grandeza y de libertad de esta España que, bajo vuestra guía, vive en paz. Arriba España. Viva Franco”.

qui era Joaquin Bau?

La major part de les dades han estat estretes del llibre Joaquin Bau Molla y la restauración de la monarquía de Joaquín Montserrat, editorial Actas, disponible a la biblioteca Marcel·lí Domingo. Quan s'indique una pàgina sense referència voldrà dir que és d'aquest llibre.

· Sobre Joaquin Bau, al semanari dretà Domingo era el agente más activo de Calvo Sotelo en la conspiración. La multiplicidad de sus negocios le permitía viajar de un lado a otro, sin despertar excesivamente la sospecha de los polizontes. Los jefes de muchas guarniciones podrían decir ahora cuán poco de financieros tenían estos viajes de Bau (pàgina 153)

· Carta al cunyat de Franco, Ramon Serrano Suñer, “recuerdo los dias amargos y duros, pero felices, de la preparación de nuestro Movimiento Nacional y los gloriosos de nuestra guerra”,( pàg. 188.)

· Ja el 4 de setembre de 1936 fou un dels pocs civils que formaven part de l'estructura administrativa de la zona feixista. Des d'aquesta data formà part de la Comisión de industria y comercio de la junta de defensa nacional de España. Col·laborava així en la planificació de la indústria de guerra al servei dels generals colpistes.

· Fou persona de confiança per fer negocis (compra d'armes) amb Hitler i Mussolini. Antonio Goicoechea (pag. 84) el va qualificar “de interlocutor amigo de Benito Mussolini”.

· Joaquin Bou fou el primer civil que va participar del primer govern de Francisco Franco, el govern de Burgos de 1936, constituït l'1 d'octubre.

· Ocupada Tortosa per l'exèrcit nacional escriuria “el mismo entusiasmo y amor a España y desprecio a la República que me acompañaron en la soledad de mi lucha españolista por Cataluña”

· I una vegada acabada la guerra, escriuria a Franco “mi felicitación por la victoria final en nuestra guerra”.

· Durant el franquisme fou president del Consejo de Estado (1965) i vicepresident del Consejo del Reino (1971).

· El mateix Franco, a títol pòstum i pels serveis prestats, li va concedir el títol de Duque de Bau, com ho va fer amb altres grans “demòcrates” com Primo de Rivera, Carrero Blanco o els militars colpistes Emilio Mola, Queipo de Llano, Juan Yagüe Blanco...

· Durant el franquisme va escriure la Ponencia sobre Cataluña, que té com a primer punt, el problema del idioma.

· Paraules de Franco, al nomenar-lo Duque de Bau ... a lo largo de dilatados años de actuación pública ha mantenido una línia de rectitud política y de fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional...”.

· Bau sobre el dictador Primo de Rivera (pag. 296) “el general primo de Rivera, aquel gran soldado y gobernante que, como he dicho otras veces, aún después de muerto nos legó la gloriosa herencia de su hijo,...”.

· aquestes de 1972 (pag.301) sobre la dictadura franquista “es un estado de derecho como España no había conocido nunca”. Un gran demòcrata...

· les paraules pronunciades a Tortosa (La voz del Bajo Ebro, número 460 pàgina 6) “... mis palabras de experiencia y convicción, hijas de un hombre del 18 de julio, y así lo proclamo con orgullo, identificado con el espíritu del movimiento nacional...”.

dimecres, 1 de juliol de 2009

contra l’homofòbia i el feixisme

Actes de commemoració del 28 de juny a les Terres de l’Ebre

L’Associació de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre i el Casal Popular Panxampla van organitzar diverses activitats per tal de commemorar el dia de l’Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual (LGBT), enguany emmarcat en els 70 anys de l’ocupació feixista a les nostres comarques. D’aquesta manera s’ha volgut recuperar una part de la història que ha estat sistemàticament silenciada: la repressió a lesbianes, gais i transsexuals durant els 40 anys de dictadura; alhora que s’han denunciat les rèmores que queden d’aquella època tan fosca de la nostra història i que continuen representant un atac a la llibertat sexual de moltes persones.



Els actes van començar el dijous 25 de juny amb la penjada d’una pancarta al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa, on es podia llegir: homofòbia és feixisme. La Policia Local va identificar diversos assistents i va comunicar que serien multats si no la despenjaven, els activistes van considerar que el que sobrava era el monument i no la pancarta, per la qual cosa no va ser despenjada.

El divendres 26 els actes van continuar al Casal Popular Panxampla amb la presentació del llibre Rosa sobre negre, un dels primers treballs historiogràfics sobre l’homosexualitat a l’Estat espanyol, amb el seu autor l’historiador de Santa Coloma de Gramenet Albert Ferrarons. L’acte va començar explicant l’activitat que els darrers anys han desenvolupat les dos entitats organitzadores i la necessitat de continuar lluitant per tal de normalitzar l’homosexualitat a les nostres terres.

Seguidament Albert Ferrarons va presentar el seu treball, que estudia l’evolució de la lluita per l’alliberament sexual i la repressió homòfoba al llarg del segle XX. Una història que ha anat alternant entre el rosa – períodes d’expressió i llibertat – i el negre – la repressió i la violència – que durant la dictadura franquista va mostrar la seua cara més ferotge, amb detencions, “tractaments mèdics” i brutals tortures contra totes aquelles persones que per la seua sexualitat representaven un perill per als pilars morals del règim. Aquesta repressió estava recolzada sobre la moralitat catòlica, sobre estudis pseudocientífics que i sobre unes lleis, com la “Ley de Vagos y Maleantes” o la posterior “Ley de Pelogrosidad Social”, que no van acabar amb la mort del dictador. També es va destacar la lluita de moltes persones, que malgrat la repressió van organitzar-se i començar a articular el moviment d’alliberament LGBT, amb el naixement de col·lectius com el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya).

Durant el debat posterior es va parlar de les diverses convocatòries que hi haurà enguany, i diverses persones qüestionaven el paper de les empreses de l’ambient i la convocatòria que van fer per al diumenge 28 de juny, defensant que hi hagués un moviment d’alliberament crític, i no domesticat per la mercantilització, com defensa la Comissió Unitària 28 de Juny, que des de fa anys organitza la diada amb les principals organitzacions LGBT. També es va parlar de la importància de l’educació, de com afrontar situacions de bulling o de buscar eines per al professorat, amb tot es va recordar que amb la LEC se subvencionaran escoles que no accepten treballar la coeducació. Es va concloure que actualment hi ha una situació de llibertat política, i d’obertura aparent, però que encara existeix una forta homofòbia a nivell social, difícil de que s’expressa de moltes maneres, i que cal combatre amb molta pedagogia però de manera contundent.

Els actes van acabar amb un sopar popular i amb la Segona Festa Antihomofòbia, al Pub Andrògina.

dijous, 12 de febrer de 2009

Campanya per evitar que Levantina de Seguridad vigili patrimoni públic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

L'ACCENT.CAT
Divendres, 30 de gener de 2009 11:13

Roberto (centre) és president d'España 2000 i propietari de LevantinaUna campanya d'enviaments massius de correus electrònics al conseller de Cultura, pretén evitar que l'empresa Levantina de Seguridad, propietat de l'ultra José Luis Roberto, assumeixi la vigilància de tres monuments que formen part del Museu d'Història de Catalunya. Cultura no nega els fets i afirma que s'ha adjudicat el servei a una empresa homologada.

>> Carta per enviar al conseller Tresserras

L'empresa Levantina de Seguridad és propietat de José Luis Roberto, president del partit ultra, racista i espanyolista España 2000. Roberto també és al mateix temps president de l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA), la patronal dels explotadors sexuals (ressenya de Los amos de la prostitución en España a L'ACCENT 145). Amb aquests antecedents no és estrany que aquesta empresa hagi protagonitzat múltiples incidents de caràcter xenòfob, homòfob i feixista.

Vigilància de tres monuments
A partir de l'1 de febrer i segons ha fet públic el portal Pobleviu.cat, l'empresa propietat del president d'España 2000, assumirà la vigilància i el control d'accés als castells d'Escornalbou (el Baix Camp) i Miravet (la Ribera d'Ebre) i a la cartoixa d'Escaladei (el Priorat). Els tres monuments, formen part del Museu d'Història de Catalunya, gestionat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Per aquest motiu s'ha engegat una campanya d'enviament massius de correus electrònics tant al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, com el delegat territorial, Adam Manyé. El portal Pobleviu.cat ha recordat que anys enrere l'Ajuntament de Reus va rescindir un contracte amb Levantina després de l'oposició popular.

Resposta de Cultura

Cultura no nega els fets. El Departament respon als correus electrònics afirmant que "l'adjudicació del servei s'ha realitzat segons procediment negociat". En aquest tràmit administratiu hi participen "empreses homologades" com és el cas de Levantina de Seguridad. L'homologació com a empresa per prestar serveis de seguretat a la Generalitat es va produir l'any passat.

>> Carta per enviar al conseller Tresserras i el delegat territorial de Cultura

Perillen els contractes de la Generalitat de Catalunya amb Levantina de Seguridad per la massiva protesta ciutadana

L’adjudicació per part de la Generalitat de Catalunya d’un contracte de seguretat per a l’empresa Levantina de Seguridad SL ha despertat un moviment massiu de protesta via internet. No és el primer contracte adjudicat a aquesta empresa, amb 200 denúncies per agressions l’any 2001, per part del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, tal com demostra aquest anunci del 2004 al DOGC. Levantina és la principal font econòmica de finançament de l'ultra José Luís Roberto i les campanyes ciutadanes contra els contractes públics amb aquesta empresa sempre han afectat la seua imatge. (dies abans de les darreres eleccions municipals tots els partits polítics valencians, a excepció del PP, van demanar la il·legalització d’España 2000 i l’anulació dels contractes públics de la Generalitat Valenciana amb el Grupo Levantina).

Just un dia després de la fracassada manifestació en Paiporta, on els inmigrants hagueren de tancar els seus comerços advertits per la policia del perill de la marxa ultra, nombrosos mitjans de comunicació es feien ressó de la denúncia feta pel portal Pobleviu.cat segons la qual “a partir del proper 1 de Febrer, l’empresa Levantina de Seguridad passarà a tenir la concessió del control d’accés i la vigilància de tres monuments de les comarques del Camp les Terres de l’Ebre que formen part del Museu d’Història de Catalunya, com són el Castell d’Escornalbou (el Baix Camp), el Castell de Miravet (la Ribera d’Ebre) i la Cartoixa d’Escaladei (el Priorat)” [veure l’expedient 2008/10 corresponent a aquesta adjudicació ací]. “Per aquest motiu, s'ha endagat des d'internet una campanya d'enviament massiu de correus electrònics al Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras i el responsable de Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Adam Manyé, perquè reconsiderin aquesta decisió i revoquin la concessió”, informava Portalviu.cat. La campanya de protesta via mail va tindre un rotund èxit: “Després de l'èxit de la campanya (...) [la Conselleria de Cultura] ha respòs a les desenes de persones, que la concessió a aquesta empresa [Levantina de Seguridad, SL], propietat de l'espanyolista i xenòfob José Luís Roberto, s'ha fet mitjançant un concurs públic convocat pel Departament d'Economia i Finances a través de la Comissió Central de Subministraments, és a dir, que Cultura no hi ha intervingut, sinó que ha estat aquest Departament qui ha seleccionat l'empresa de Roberto per vigilar el patrimoni del Camp i les Terres de l'Ebre que és titularitat de la Generalitat. Davant de l'èxit de participació i mediàtic d'aquesta iniciativa, ara, la campanya s'adreça a aquest Departament per evitar que l'empresa Levantina de Seguridad obtingui concessions per part de la Generalitat i, evitar així, que amb els diners de la ciutadania del Principat es financii aquesta empresa”. Com que la Conselleria de Cultura ha explicat que la contractació de l’empresa ultra s’ha fet mitjançant un concurs públic convocat pel Departament d’Economia i Finances, s’ha redirigit la campanya d’enviament de mails de protesta al conseller d’Antoni Castells (PSC).

Els contractes de la Generalitat Valenciana amb Levantina.
El conegut historial de José Luis Roberto i la seua empresa Levantina de Seguridad ha jugat de nou una mala passada a les finances dels ultres valencians. La xarxa empresarial de Roberto veu amb terror les campanyes de pressió a les administracions públiques per part de la ciutadania (tal com va passar quan tots els partits polítics valencians, a excepció del PP, van demanar la il·legalització d’España 2000 i l’anulació dels contractes públics de la Generalitat Valenciana amb el Grupo Levantina poc abans de les eleccions autonòmiques), ja que aquests són la principal font de finançament del controvertit empresari.

Entre 1999 i 2004, Levantina de Seguridad rep contractes per part de la Generalitat Valenciana per un valor de gairebé sis milions d’euros, gairebé mil milions de pessetes, tal com informava El Plural. La polèmica ha tingut un ample ressó als mitjans de comunicació. L’edició catalana del diari El País afirmava que “en el año 2001, la empresa ya acumulaba más de 200 denuncias por agresiones y se había convertido en una habitual de los juzgados de la Comunidad Valenciana. Aquel ejercicio dos de sus trabajadores fueron condenados a 18 meses por lesiones”. L’article destacava que “los agentes de Levantina de Seguridad, en muchos casos ex policías nacionales y ex guardias civiles, están especializados en la vigilancia y control de acceso en locales nocturnos y han estado en el epicentro de numerosísimas polémicas en la Comunidad Valenciana por la agresividad de algunos de sus agentes. Varios de ellos han sido condenados. La estética de los vigilantes, más próxima a un grupo paramilitar que a un guarda de seguridad, caracteriza a los agentes de Levantina de Seguridad. También sus tatuajes y la simbología que lucen en sus atuendos, que en algunos casos recuerda a motivos neonazis”.

Contractes públics en 2004
Malauradament per als ciutadans i les ciutadanes catalanes, Levantina de Seguridad ja havia estat contractada per la Delegació Especial de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en Catalunya (veure aquest anunci al BOE) i en 2004 pel Departament d'Economia i Finances, a través de la Comissió Central de Subministraments, objecte de la polèmica d’aquests dies (veure aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

RECULL DE PREMSA:
Una empresa vinculada a la ultraderecha vigilará monumentos de la Generalitat, El País (1/II/09). Versió en català ací.
La Generalitat cedeix la vigilància del patrimoni del Camp i les Terres de l’Ebre a Seguridad Levantina. Portalviu.cat (29/I/09).
Cultura passa la pilota a Economia i Finances. Portalviu.cat (2/II/09).
Cultura contrata a ultras para vigilar monumentos. E-notícies (1/II/09).
Campanya per evitar que Levantina de Seguridad vigili patrimoni públic del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, L’Accent (30/I/09).
Cultura confirma haver contractat Levantina de Seguridad SL. Reagrupament.cat (2/II/09).
Ous de serp, article d’opinió de Joan Barril publicat a El Periòdic de Catalunya (2/II/09). Versió en castellà ací.
-Condena contra Levantina por forzar a sus guardas a afiliarse a Falange (El País, 23 de juliol de 1998)

DOCUMENTACIÓ:
Expedient 2008/10 (Acord marc de serveis de vigilància i seguretat): consultar ací.
Fitxa del contracte (expedient 2008/10): consultar ací.

recuperem la memòria històrica per guanyar la llibertat

El divendres 16 de gener, van començar els actes de commemoració dels 70 anys de l'ocupació franquista de Tortosa, amb una xarrada a càrrec d'Empar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià. I es va projectar el documental: El genocidi franquista a València.

Empar ens va explicar a lluita que estan duent a terme per la recuperació de la memòria històrica, la dignificació i la justícia de les víctimes del franquisme, què setanta anys després continuen sent silenciades i oblidades, moltes d'elles en fosses comunes com la del cementiri de València.

El seu testimoni va ser molt crític amb la llei de la memòria històrica i va denunciar que hi havia una memòria tendenciosa, molt preocupada en no dignificar lluitadores i lluitadors que avui deslegitimarien les pràctiques corruptes de molts governants, també molt preocupada en no molestar els hereus del franquisme i els poders fàctics. Va denuciar que sovint, com en el cas de les fosses del Cementiri de València, hi ha pactes de silenci que toquen interessos molt diversos.


La projecció del documental no va deixar a ningú indiferent, ja que el seu testimoni és colpidor. El documental ha estat realitzat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de Barcelona, sota la direcció de Daniel López Izquierdo. Familiars de desapareguts, testimonis presencials dels esdeveniments succeïts a València durant la repressió i persones implicades en la investigació, donen una visió del terror viscut a València durant la repressió franquista.

70 anys de resistència antifeixista

El passat 17 de gener es va dur a terme l’acte 70 anys de resistència antifeixista, organitzat pel Casal Popular Panxampla la mateixa setmana que es complien 70 anys de l’ocupació franquista de Tortosa. L’acte, què es va realitzar a la Plaça de l’Àngel i hi van participar més d’un centenar de persones, era un homenatge a les persones que al llarg durant aquests anys han lluitat per la construcció d’una societat justa.

L’acte va començar amb la lectura del conte El Vell al Pont, d’Ernest Hemingway, a càrrec de Carme Abril. Aquest conte està ambientat en l’entrada de les tropes franquistes a les Terres de l’Ebre.

Seguidament, Guillem Argelich, en nom del Casal Popular Panxampla, va presentar la campanya de recollida de signatures per a la retirada dels símbols feixistes.

Andy Durgan, membre de la Fundació Andreu Nin, historiador i assessor històric de la pel·lícula "Terra i Llibertat", va fer un parlament en el qual explicava la lluita que molts homes i moltes dones van dur a terme durant els anys 30 per a construir una societat més justa, i com aquesta lluita es va veure truncada per l’aixecament feixista i la guerra. Finalment, va fer una crida a la dignificació d’aquelles lluitadores i lluitadors, què després de la guerra es van trobar amb l’exili, la repressió; i una vegada mort el dictador, encara continua sense fer-se justícia i sense dignificació.

Manolo Tomàs, activista antifranquista i membre actiu de moviments socials, va explicar com va viure la represa de les lluites socials a la segona meitat del franquisme. I com, després d’un moment històric en qual podien haver-hi importants canvis socials, després de la mort del dictador, es van trobar amb una Constitución on tot estava “atado y bien atado” entre poders fàctics i dirigents polítics, mentre anava creixent la frustració social. Va acabar la seua intervenció animant a lluitar en moviments socials i tornar el protagonimse a la societat civil.

Finalment, Enric Stern i Núria Brugada, joves independentistes jutjats a l’Audiencia Nacional espanyola per injúries a la corona van denunciar com, encara avui, l’Estat espanyol té greus tics feixistes, heretats de la dictadura, com és el cas de la il·legalització de partits polítics, la discriminació de la llengua catalana, la negació del dret a l’autodeterminació o la defensa dels interessos privats d’empresaris per davant dels interessos de la societat. També van posar èmfasis en el fet que quan la gent jove reivindica un futur de llibertat i dignitat rep la repressió com a resposta, com és el cas dels joves que estan en lluites en defensa del territori, o oposant-se a Bolonya. Al mateix temps, van denunciar com, una vegada més, serà la societat qui haurà de pagar els plats trencats d’una crisi que han provocat polítics i empresaris, d’aquesta manera també van denunciar les conseqüències del sistema capitalista. Els joves també van aprofitar la intervenció per a solidaritzar-se amb jove de Vilafranca del Penedès i van animar a continuar lluitant per tots aquells drets que encara no hem aconseguit, com és el dret al propi cos.



L'acte va acabar amb l'actuació del Cor Flumine, que va cantar les mítiques cançons del front “Si me quieres escribir” i “Ay, Carmela”, i els Grallers de Jesús que van tocar els Segadors.

Finalment, moltes de les persones participants van anar a sopar al Casal Popular Panxampla.


dimecres, 14 de gener de 2009

EL VELL AL PONT d'Ernest Hemingway

EL VELL AL PONT

Un home vell amb ulleres de muntura d’acer i roba plena de pols seia a la vora de la carretera. Hi havia un pont de barques que travessava el riu, i el creuaven carros, camions, homes, dones i criatures. Els carros tirats per mules muntaven trontollant per la riba rosta en sortir del pont amb els soldats ajudant-los a pujar aferrats als raigs de les rodes. Els camions s’hi enfilaven i continuaven fent via, i els pagesos caminaven feixugament enfonsats en la pols fins als turmells. L’home, en canvi, romania allà assegut sense moure’s. Estava massa cansat per proseguir caminant.

La meva missió consistia a travessar el pont, explorar el cap de pont de l’altra banda i determinar fins a quin punt havia avançat l’enemic. Fet això, vaig tornar per sobre el pont. Ara no hi havia tants carros i eren poques les persones que anaven a peu, però el vell encara era allà.

_ D’on veniu?_ li vaig preguntar.

_ De Sant Carlos _ va contestar i somrigué.

Aquella era la seva vila natal i per això li feia goig d’anomenar-la i somreia.

_ Tenia cura dels animals _ explicà.

_ Ah! _ vaig fer, sense acabar de comprendre.

_ Sí _ digué ell _. M’he quedat, sabeu, per tenir cura dels animals. Jo he estat l’últim d’abandonar la vila de Sant Carlos.

No tenia aspecte de pastor ni ramader, i observant la roba fosca coberta de pols, la cara grisa polsosa i les ulleres amb muntura d’acer, li vaig preguntar:

_ Quina mena d’animals?

_ Diversos animals _ contestà, tot brandant el cap_. Els he hagut de deixar.

Jo contemplava el pont i la comarca del Delta de l’Ebre d’aspecte africà, i em preguntava quant trigatíem a veure l’enemic, i tota l’estona escoltava per copsar els primers sorolls que indiquessin aquell misteriós esdeveniment anomenat contacte, i el vell encara continuava allà assegut.

_ Quina mena d’animals eren? _ vaig preguntar.

_ N’hi havia tres en total _ explicà ell_. Dues cabres i un gat, i després hi havia quatre parelles de coloms.

_ I els heu hagut de deixar? _ vaig preguntar-li.

_ Sí, a causa de l’artilleria. El capità em va dir que me n’anés a causa de l’artilleria.

_ I no teniu família? _ li vaig preguntar, tot vigilant l’altre cap del pont on uns quants carros davallaven a corre-cuita pel pendent de la riba.

_ No _ va respondre_, solament els animals que he dit. El gat, és clar, estarà bé. Un gat se sap espavilar, però no sé pas que serà dels altres.

_ Quines idees polítiques teniu? _vaig preguntar.

_ No en tinc cap_ va dir_. Tinc setanta-sis anys. He caminat dotze quilòmetres i ja no puc més.

_ Aquest no és un bon lloc per aturar-se _vaig fer_. Si podeu arribar-hi, hi ha camions més enllà, a la cruïlla de la carretera de Tortosa.

_ Em quedaré una estona _replicà_ I després hi aniré. Cap a on van, els camions?

_ Cap a Barcelona_ li vaig dir.

_ No hi conec ningú, cap a aquella banda _féu ell_, però moltes gràcies. Moltes gràcies altra vegada.

Em va mirar inexpressivament i fatigada; després va dir, per necessitat de compartir les seves preocupacions amb algú:

_ El gat estarà bé, n’estic segur. No cal amoïnar-se pel gat. Però els altres... què us sembla que passarà amb els altres?

_ Penso que se’n sortiran prou bé.

_ De veritat ho creieu?

_ Per què no? _vaig fer, vigilant l’altra riba on ja no hi havia cap carro.

_ Però què faran sota l’artilleria, si a mi em van dir que me n’anés de casa a causa de l’artilleria?

_ Vau deixar la gàbia dels coloms oberta? _ li vaig preguntar.

_ Sí.

_ Aleshores, volaran.

_ Sí, certament, volaran. Però els altres... Val més no pensar-hi, en els altres_ va dir.

_ Si heu reposat, jo me n’aniria _ el vaig acuitar_. Alceu-vos i proveu de caminar.

_ Gràcies_ va fer, però, en posar-se dempeus, es va bransolejar d’un costat a l’altre i després es va asseure novament sobre la pols.

_ Jo tenia cura dels animals_ va dir lentament, però ja no s’adreçava a mi_. Jo només tenia cura dels animals.

No hi havia res que pogués fer per ell. Era diumenge de Pasqua, i els feixistes avançaven cap a l’Ebre. Feia un dia gris, amb núvol baixos, de manera que els seus avions no anaven molt alts. Això i el fet que els gats se saben espavilar era tota la bona sot que el vell tindria.

Els primers quaranta-nou contes

Ernest Hemingway

Les millors obres de la literatura universal 36, Ed. 62

Traducció de Jordi Arbonès