dijous, 12 de febrer del 2009

Perillen els contractes de la Generalitat de Catalunya amb Levantina de Seguridad per la massiva protesta ciutadana

L’adjudicació per part de la Generalitat de Catalunya d’un contracte de seguretat per a l’empresa Levantina de Seguridad SL ha despertat un moviment massiu de protesta via internet. No és el primer contracte adjudicat a aquesta empresa, amb 200 denúncies per agressions l’any 2001, per part del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, tal com demostra aquest anunci del 2004 al DOGC. Levantina és la principal font econòmica de finançament de l'ultra José Luís Roberto i les campanyes ciutadanes contra els contractes públics amb aquesta empresa sempre han afectat la seua imatge. (dies abans de les darreres eleccions municipals tots els partits polítics valencians, a excepció del PP, van demanar la il·legalització d’España 2000 i l’anulació dels contractes públics de la Generalitat Valenciana amb el Grupo Levantina).

Just un dia després de la fracassada manifestació en Paiporta, on els inmigrants hagueren de tancar els seus comerços advertits per la policia del perill de la marxa ultra, nombrosos mitjans de comunicació es feien ressó de la denúncia feta pel portal Pobleviu.cat segons la qual “a partir del proper 1 de Febrer, l’empresa Levantina de Seguridad passarà a tenir la concessió del control d’accés i la vigilància de tres monuments de les comarques del Camp les Terres de l’Ebre que formen part del Museu d’Història de Catalunya, com són el Castell d’Escornalbou (el Baix Camp), el Castell de Miravet (la Ribera d’Ebre) i la Cartoixa d’Escaladei (el Priorat)” [veure l’expedient 2008/10 corresponent a aquesta adjudicació ací]. “Per aquest motiu, s'ha endagat des d'internet una campanya d'enviament massiu de correus electrònics al Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras i el responsable de Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Adam Manyé, perquè reconsiderin aquesta decisió i revoquin la concessió”, informava Portalviu.cat. La campanya de protesta via mail va tindre un rotund èxit: “Després de l'èxit de la campanya (...) [la Conselleria de Cultura] ha respòs a les desenes de persones, que la concessió a aquesta empresa [Levantina de Seguridad, SL], propietat de l'espanyolista i xenòfob José Luís Roberto, s'ha fet mitjançant un concurs públic convocat pel Departament d'Economia i Finances a través de la Comissió Central de Subministraments, és a dir, que Cultura no hi ha intervingut, sinó que ha estat aquest Departament qui ha seleccionat l'empresa de Roberto per vigilar el patrimoni del Camp i les Terres de l'Ebre que és titularitat de la Generalitat. Davant de l'èxit de participació i mediàtic d'aquesta iniciativa, ara, la campanya s'adreça a aquest Departament per evitar que l'empresa Levantina de Seguridad obtingui concessions per part de la Generalitat i, evitar així, que amb els diners de la ciutadania del Principat es financii aquesta empresa”. Com que la Conselleria de Cultura ha explicat que la contractació de l’empresa ultra s’ha fet mitjançant un concurs públic convocat pel Departament d’Economia i Finances, s’ha redirigit la campanya d’enviament de mails de protesta al conseller d’Antoni Castells (PSC).

Els contractes de la Generalitat Valenciana amb Levantina.
El conegut historial de José Luis Roberto i la seua empresa Levantina de Seguridad ha jugat de nou una mala passada a les finances dels ultres valencians. La xarxa empresarial de Roberto veu amb terror les campanyes de pressió a les administracions públiques per part de la ciutadania (tal com va passar quan tots els partits polítics valencians, a excepció del PP, van demanar la il·legalització d’España 2000 i l’anulació dels contractes públics de la Generalitat Valenciana amb el Grupo Levantina poc abans de les eleccions autonòmiques), ja que aquests són la principal font de finançament del controvertit empresari.

Entre 1999 i 2004, Levantina de Seguridad rep contractes per part de la Generalitat Valenciana per un valor de gairebé sis milions d’euros, gairebé mil milions de pessetes, tal com informava El Plural. La polèmica ha tingut un ample ressó als mitjans de comunicació. L’edició catalana del diari El País afirmava que “en el año 2001, la empresa ya acumulaba más de 200 denuncias por agresiones y se había convertido en una habitual de los juzgados de la Comunidad Valenciana. Aquel ejercicio dos de sus trabajadores fueron condenados a 18 meses por lesiones”. L’article destacava que “los agentes de Levantina de Seguridad, en muchos casos ex policías nacionales y ex guardias civiles, están especializados en la vigilancia y control de acceso en locales nocturnos y han estado en el epicentro de numerosísimas polémicas en la Comunidad Valenciana por la agresividad de algunos de sus agentes. Varios de ellos han sido condenados. La estética de los vigilantes, más próxima a un grupo paramilitar que a un guarda de seguridad, caracteriza a los agentes de Levantina de Seguridad. También sus tatuajes y la simbología que lucen en sus atuendos, que en algunos casos recuerda a motivos neonazis”.

Contractes públics en 2004
Malauradament per als ciutadans i les ciutadanes catalanes, Levantina de Seguridad ja havia estat contractada per la Delegació Especial de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en Catalunya (veure aquest anunci al BOE) i en 2004 pel Departament d'Economia i Finances, a través de la Comissió Central de Subministraments, objecte de la polèmica d’aquests dies (veure aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

RECULL DE PREMSA:
Una empresa vinculada a la ultraderecha vigilará monumentos de la Generalitat, El País (1/II/09). Versió en català ací.
La Generalitat cedeix la vigilància del patrimoni del Camp i les Terres de l’Ebre a Seguridad Levantina. Portalviu.cat (29/I/09).
Cultura passa la pilota a Economia i Finances. Portalviu.cat (2/II/09).
Cultura contrata a ultras para vigilar monumentos. E-notícies (1/II/09).
Campanya per evitar que Levantina de Seguridad vigili patrimoni públic del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, L’Accent (30/I/09).
Cultura confirma haver contractat Levantina de Seguridad SL. Reagrupament.cat (2/II/09).
Ous de serp, article d’opinió de Joan Barril publicat a El Periòdic de Catalunya (2/II/09). Versió en castellà ací.
-Condena contra Levantina por forzar a sus guardas a afiliarse a Falange (El País, 23 de juliol de 1998)

DOCUMENTACIÓ:
Expedient 2008/10 (Acord marc de serveis de vigilància i seguretat): consultar ací.
Fitxa del contracte (expedient 2008/10): consultar ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada