El divendres 16 de gener, van començar els actes de commemoració dels 70 anys de l'ocupació franquista de Tortosa, amb una xarrada a càrrec d'Empar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià. I es va projectar el documental: El genocidi franquista a València.
Empar ens va explicar a lluita que estan duent a terme per la recuperació de la memòria històrica, la dignificació i la justícia de les víctimes del franquisme, què setanta anys després continuen sent silenciades i oblidades, moltes d'elles en fosses comunes com la del cementiri de València.
El seu testimoni va ser molt crític amb la llei de la memòria històrica i va denunciar que hi havia una memòria tendenciosa, molt preocupada en no dignificar lluitadores i lluitadors que avui deslegitimarien les pràctiques corruptes de molts governants, també molt preocupada en no molestar els hereus del franquisme i els poders fàctics. Va denuciar que sovint, com en el cas de les fosses del Cementiri de València, hi ha pactes de silenci que toquen interessos molt diversos.
La projecció del documental no va deixar a ningú indiferent, ja que el seu testimoni és colpidor. El documental ha estat realitzat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de Barcelona, sota la direcció de Daniel López Izquierdo. Familiars de desapareguts, testimonis presencials dels esdeveniments succeïts a València durant la repressió i persones implicades en la investigació, donen una visió del terror viscut a València durant la repressió franquista.
El passat 17 de gener es va dur a terme l’acte 70 anys de resistència antifeixista, organitzat pel Casal Popular Panxampla la mateixa setmana que es complien 70 anys de l’ocupació franquista de Tortosa. L’acte, què es va realitzar a la Plaça de l’Àngel i hi van participar més d’un centenar de persones, era un homenatge a les persones que al llarg durant aquests anys han lluitat per la construcció d’una societat justa.
L’acte va començar amb la lectura del conte El Vell al Pont, d’Ernest Hemingway, a càrrec de Carme Abril. Aquest conte està ambientat en l’entrada de les tropes franquistes a les Terres de l’Ebre.
Seguidament, Guillem Argelich, en nom del Casal Popular Panxampla, va presentar la campanya de recollida de signatures per a la retirada dels símbols feixistes.
Andy Durgan, membre de la Fundació Andreu Nin, historiador i assessor històric de la pel·lícula "Terra i Llibertat", va fer un parlament en el qual explicava la lluita que molts homes i moltes dones van dur a terme durant els anys 30 per a construir una societat més justa, i com aquesta lluita es va veure truncada per l’aixecament feixista i la guerra. Finalment, va fer una crida a la dignificació d’aquelles lluitadores i lluitadors, què després de la guerra es van trobar amb l’exili, la repressió; i una vegada mort el dictador, encara continua sense fer-se justícia i sense dignificació.
Manolo Tomàs, activista antifranquista i membre actiu de moviments socials, va explicar com va viure la represa de les lluites socials a la segona meitat del franquisme. I com, després d’un moment històric en qual podien haver-hi importants canvis socials, després de la mort del dictador, es van trobar amb una Constitución on tot estava “atado y bien atado” entre poders fàctics i dirigents polítics, mentre anava creixent la frustració social. Va acabar la seua intervenció animant a lluitar en moviments socials i tornar el protagonimse a la societat civil.
Finalment, Enric Stern i Núria Brugada, joves independentistes jutjats a l’Audiencia Nacional espanyola per injúries a la corona van denunciar com, encara avui, l’Estat espanyol té greus tics feixistes, heretats de la dictadura, com és el cas de la il·legalització de partits polítics, la discriminació de la llengua catalana, la negació del dret a l’autodeterminació o la defensa dels interessos privats d’empresaris per davant dels interessos de la societat. També van posar èmfasis en el fet que quan la gent jove reivindica un futur de llibertat i dignitat rep la repressió com a resposta, com és el cas dels joves que estan en lluites en defensa del territori, o oposant-se a Bolonya. Al mateix temps, van denunciar com, una vegada més, serà la societat qui haurà de pagar els plats trencats d’una crisi que han provocat polítics i empresaris, d’aquesta manera també van denunciar les conseqüències del sistema capitalista. Els joves també van aprofitar la intervenció per a solidaritzar-se amb jove de Vilafranca del Penedès i van animar a continuar lluitant per tots aquells drets que encara no hem aconseguit, com és el dret al propi cos.
L'acte va acabar amb l'actuació del Cor Flumine, que va cantar les mítiques cançons del front “Si me quieres escribir” i “Ay, Carmela”, i els Grallers de Jesús que van tocar els Segadors.
Finalment, moltes de les persones participants van anar a sopar al Casal Popular Panxampla.
Un home vell amb ulleres de muntura d’acer i roba plena de pols seia a la vora de la carretera. Hi havia un pont de barques que travessava el riu, i el creuaven carros, camions, homes, dones i criatures. Els carros tirats per mules muntaven trontollant per la riba rosta en sortir del pont amb els soldats ajudant-los a pujar aferrats als raigs de les rodes. Els camions s’hi enfilaven i continuaven fent via, i els pagesos caminaven feixugament enfonsats en la pols fins als turmells. L’home, en canvi, romania allà assegut sense moure’s. Estava massa cansat per proseguir caminant.
La meva missió consistia a travessar el pont, explorar el cap de pont de l’altra banda i determinar fins a quin punt havia avançat l’enemic. Fet això, vaig tornar per sobre el pont. Ara no hi havia tants carros i eren poques les persones que anaven a peu, però el vell encara era allà.
_ D’on veniu?_ li vaig preguntar.
_ De Sant Carlos _ va contestar i somrigué.
Aquella era la seva vila natal i per això li feia goig d’anomenar-la i somreia.
_ Tenia cura dels animals _ explicà.
_ Ah! _ vaig fer, sense acabar de comprendre.
_ Sí _ digué ell _. M’he quedat, sabeu, per tenir cura dels animals. Jo he estat l’últim d’abandonar la vila de Sant Carlos.
No tenia aspecte de pastor ni ramader, i observant la roba fosca coberta de pols, la cara grisa polsosa i les ulleres amb muntura d’acer, li vaig preguntar:
_ Quina mena d’animals?
_ Diversos animals _ contestà, tot brandant el cap_. Els he hagut de deixar.
Jo contemplava el pont i la comarca del Delta de l’Ebre d’aspecte africà, i em preguntava quant trigatíem a veure l’enemic, i tota l’estona escoltava per copsar els primers sorolls que indiquessin aquell misteriós esdeveniment anomenat contacte, i el vell encara continuava allà assegut.
_ Quina mena d’animals eren? _ vaig preguntar.
_ N’hi havia tres en total _ explicà ell_. Dues cabres i un gat, i després hi havia quatre parelles de coloms.
_ I els heu hagut de deixar? _ vaig preguntar-li.
_ Sí, a causa de l’artilleria. El capità em va dir que me n’anés a causa de l’artilleria.
_ I no teniu família? _ li vaig preguntar, tot vigilant l’altre cap del pont on uns quants carros davallaven a corre-cuita pel pendent de la riba.
_ No _ va respondre_, solament els animals que he dit. El gat, és clar, estarà bé. Un gat se sap espavilar, però no sé pas que serà dels altres.
_ Quines idees polítiques teniu? _vaig preguntar.
_ No en tinc cap_ va dir_. Tinc setanta-sis anys. He caminat dotze quilòmetres i ja no puc més.
_ Aquest no és un bon lloc per aturar-se _vaig fer_. Si podeu arribar-hi, hi ha camions més enllà, a la cruïlla de la carretera de Tortosa.
_ Em quedaré una estona _replicà_ I després hi aniré. Cap a on van, els camions?
_ Cap a Barcelona_ li vaig dir.
_ No hi conec ningú, cap a aquella banda _féu ell_, però moltes gràcies. Moltes gràcies altra vegada.
Em va mirar inexpressivament i fatigada; després va dir, per necessitat de compartir les seves preocupacions amb algú:
_ El gat estarà bé, n’estic segur. No cal amoïnar-se pel gat. Però els altres... què us sembla que passarà amb els altres?
_ Penso que se’n sortiran prou bé.
_ De veritat ho creieu?
_ Per què no? _vaig fer, vigilant l’altra riba on ja no hi havia cap carro.
_ Però què faran sota l’artilleria, si a mi em van dir que me n’anés de casa a causa de l’artilleria?
_ Vau deixar la gàbia dels coloms oberta? _ li vaig preguntar.
_ Sí.
_ Aleshores, volaran.
_ Sí, certament, volaran. Però els altres... Val més no pensar-hi, en els altres_ va dir.
_ Si heu reposat, jo me n’aniria _ el vaig acuitar_. Alceu-vos i proveu de caminar.
_ Gràcies_ va fer, però, en posar-se dempeus, es va bransolejar d’un costat a l’altre i després es va asseure novament sobre la pols.
_ Jo tenia cura dels animals_ va dir lentament, però ja no s’adreçava a mi_. Jo només tenia cura dels animals.
No hi havia res que pogués fer per ell. Era diumenge de Pasqua, i els feixistes avançaven cap a l’Ebre. Feia un dia gris, amb núvol baixos, de manera que els seus avions no anaven molt alts. Això i el fet que els gats se saben espavilar era tota la bona sot que el vell tindria.
Els primers quaranta-nou contes
Ernest Hemingway
Les millors obres de la literatura universal 36,Ed. 62
Divendres 16 de gener[20:30h al Casal Popular Panxampla (Tortosa)]
recuperem la memòria històrica per guanyar la llibertat
Taula redona amb la prticipació del Fòrum per la Memòria del País Valencià i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya.
Dissabte 17 de gener [19:30h a la Plaça de l'Àngel (Tortosa)]
70 anys de resistència antifeixista
Parlaments i música reivindicant i homenatjant les diferents generacions que han lluitat contra el feixisme.
de la revolució a la guerra, la repressió i l'exili...
amb Andy Durgan (Fundació Andreu Nin, historiador i assessor històric de la pel·lícula "Terra i Llibertat")
la lluita antifranquista, de l'esperança al desencís...
amb Manolo Tomàs (Activista antifranquista)
la Constitución i les herències del franquisme...
amb Núria Brugada i Enric Stern(Joves independentistes jutjats a l’Audiencia Nacional espanyola, per injúries a la corona)
Cor Flumine: Cantaran “Si me quieres escribir” i “Ay, Carmela”.
Presentació de la campanya de recollida de signatures per a presentar una moció de retirada del monument feixista del riu, el canvi de nom del Barri del 13 de Gener i de la Plaça i IES Joaquin Bau.
La web Terres de l'Ebre Antifeixistes és una iniciativa del Casal Popular Panxampla per a fer difusió de totes les iniciatives organitzades des de moviments socials per a la difusió de la memòria històrica i la denúncia del feixisme a les nostres comarques.
Es posa en funcionament el gener del 2009, quan fa 70 anys que l'exèrcit feixista del General Francisco Franco va creuar l'Ebre i va imposar 40 anys de foscor.
Casal Popular Panxampla C/ Gil de Frederich, 6 (Tortosa, Terres de l'Ebre www.panxampla.org / casalpopular [a] panxampla.org
Empar ens va explicar a lluita que estan duent a terme per la recuperació de la memòria històrica, la dignificació i la justícia de les víctimes del franquisme, què setanta anys després continuen sent silenciades i oblidades, moltes d'elles en fosses comunes com la del cementiri de València.
Empar ens va explicar a lluita que estan duent a terme per la recuperació de la memòria històrica, la dignificació i la justícia de les víctimes del franquisme, què setanta anys després continuen sent silenciades i oblidades, moltes d'elles en fosses comunes com la del cementiri de València.
