Moció popular per revifar el debat sobre el monument franquista de Tortosa

El debat sobre el monument franquista de Tortosa tornarà al ple de l'Ajuntament, a través d'una moció popular que ja té l'aval de més d'un miler de signatures. Membres del Casal Popular Panxampla van seguir ahir l'exposició del conseller Joan Saura sobre el cens elaborat pel Memorial Democràtic, i van aprofitar l'ocasió per explicar-li la moció popular que presentaran a l'Ajuntament a l'octubre. L'objectiu del col·lectiu social és que el ple del novembre puga debatre sobre la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre i d'altres símbols franquistes, així com d'un canvi de nom del barri 13 de Gener. Tant Saura com el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, van coincidir que tant el 13 de Gener com la plaça i l'institut Joaquim Bau haurien de canviar de nom.

Publicat a ElPunt.cat

Web del cens de simbologia franquista a Catalunya

El govern conclou que Tortosa hauria de retirar el monument franquista

El Memorial Democràtic es compromet a ajudar l'Ajuntament, que haurà de negociar amb la CHE · Un cens identifica 143 símbols de la dictadura a l'Ebre.

L'Ajuntament de Tortosa hauria de retirar símbols franquistes com el monument de la Batalla de l'Ebre, la creu en memòria dels caiguts del calvari de Santa Clara o el monòlit que homenatja Joaquim Bau. Aquesta és la principal conclusió del Memorial Democràtic de la Generalitat, que per primer cop ha identificat un total de 143 símbols franquistes a les Terres de l'Ebre. El 41% són plaques d'habitatges, però també hi ha 36 altres tipus de rètols, 18 tombes i làpides i 10 monuments del franquisme. El conseller d'Interior, Joan Saura, i el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, van presentar a Tortosa els resultats i les conclusions del cens.

Una de les primeres actuacions, amb el permís del Bisbat, serà la retirada de la placa que recorda els caiguts i els màrtirs franquistes a l'església de Bot. A canvi, es posarà una altra placa al cementiri, amb els morts dels dos bàndols a Bot durant la Guerra Civil i l'exili.

Sobre el monument de la Batalla de l'Ebre, Guixé va dir que el pinacle continua sent “feixista”, i va titllar d'“actuacions de timidesa democràtica” la retirada d'alguns dels símbols després de la dictadura, com el Víctor franquista o les plaques que commemoraven la inauguració del monument per Franco, l'any 1966. Amb tot, va advertir que el monument té “un problema d'intervenció” que dificulta el seu desmantellament. Així, tot i que no està protegit per cap llei, sí que té una declaració com a bé integrant del patrimoni cultural català. A partir d'aquesta declaració, la Generalitat té un litigi amb el govern de l'Estat que obliga a pactar o negociar amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) qualsevol actuació patrimonial que es faci en l'àmbit del riu. Però mentre això no siga possible, el Memorial Democràtic recomana la senyalització correcta del monument, “perquè la gent sàpiga què és i què significa”. Així, Saura va aclarir que el govern català ajudarà l'Ajuntament a negociar amb la CHE, i que el Memorial Democràtic té línies d'ajuts per finançar la retirada dels símbols.

Publicat a Elpunt.cat

la inauguració del monument franquista

El monument fou inaugurat el 21 de juny de 1966, sobre una pilastra de l’anterior pont de Nuestra señora de la Cinta.

La següent informació l’hem aconseguida consultant LA VOZ DEL BAJO EBRO disponible a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

EDITORIAL, número 311 portada.

“Se alzará el monumento conmemorativo de la gesta”. Dedicat als 25 anys de pau.

NUMERO, 354 (19 de maig de 1964) Discurs Rafael Fernàndez governador civil de la província:

· “Sabemos que vuestra obra de paz es el fruto sazonado de una cruzada que vos guiasteis con sabia y certeza rectoría militar y política. Hecho decisivo fue la batalla del Ebro, y evocando aquella gesta, en homenaje al caudillo de la cruzada y de los xxv años de paz española, y a los combatientes que hallaron gloria en aquella coyuntura heroica, se yergue en plenas aguas del Ebro, (…) un monumento evocador de aquella batalla…” (li donen la maqueta de l’obra a fer).


NUMERO 461, 18 juny de 1966 pag. 2
· Carta de l’alcalde de Tortosa Joaquim Fabra
o “… la inauguración del monumento a la batalla del Ebro (…) proclamando el sacrificio y heroísmo de los que cayeron en la lucha por forjar una Nueva España”.
o “Sea este monumento, lección perenne para las generaciones españolas (…) les recordará cuanto llegó a costarnos el rescatar y componer una España enviledecida y desgarrada”.
o “Para poner en permanente vigencia este símbolo de la bravura española, llega a Tortosa el hombre providencial, el Caudillo”




NUMERO 462/463 30 de juny de 1966. portada

Pag. 6 discurs del governador civil, Fenandez Martínez:
o “Por fin ha llegado la hora de rendiros vuestro tributo de admiración, de fe y de lealtad”.
o “Con este monumento completamos la trilogía de los que nuestra provincia ha erguido en memoria de la batallo del Ebro (…). Por último, éste que hoy os ofrecemos en fervorosa iniciativa surgida en el seno del consejo provincial del movimiento al cumplirse los 25 años, de esta virtuosa paz (…). Con él, queremos brindaros una prueba más de unidad, de reafirmación en los principios fundamentales del movimiento nacional, de permanencia en las supremas razones que inspiraron el 18 de julio…”.
o “Como símbolo de los nuevos tiempos y de la fortaleza de nuestro régimen, lo hemos levantado en estructura metálica de hierro”.
o “Este es, señor el monumento que hemos levantado con un propósito de homenaje a Vos, a vuestro ejército, a vuestra obra, a sus raíces y a su proyección actual y futura”.
o “La provincia de Tarragona, centrada hoy en Tortosa, siente el gozo de haber puesto en aguas de su gran río (…) una cátedra que ha de pregonar estos sentimientos, esta fidelidad a vuestro mando y a la memoria de quienes hallando gloria en la batalla del Ebro abrieron los cauces de unidad, de grandeza y de libertad de esta España que, bajo vuestra guía, vive en paz. Arriba España. Viva Franco”.

L'embolic del monument de Franco

Extret d'El Punt (3-Desembre-2008)

«Tortosa ha tornat a ser dels nacionals», va lamentar irònicament un regidor del PSC, dilluns a la sortida del ple en què l'Ajuntament va rebutjar dues mocions d'ERC i d'ICV que reclamaven la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre. Unes propostes que tenien poques possibilitats de prosperar, ja que CiU ja havia anunciat que hi votaria en contra, i res no feia presagiar que l'únic regidor del PP, Antonio Faura, tingués l'ocurrència de votar per la retirada del monument franquista. Per tant, no va sorprendre ningú que els vots de CiU i PP evitessen un pronunciament institucional sobre la qüestió. La retirada del monument és una qüestió que CiU no considera «prioritària», ja que a Tortosa «no hi ha demanda social» i ja «no té sentit» enderrocar el monument, 33 anys després de la mort de Franco. De fet, l'alcalde Ferran Bel havia acusat el PSC i ICV d'haver alimentat una «falsa polèmica», quan la primera de les mocions era d'ERC, el seu soci al govern municipal.

Durant el ple va quedar molt clar que ni CiU ni ERC tenien cap intenció d'erosionar l'actual pacte de govern. La portaveu de CiU, Meritxell Roigé, només atacava l'exalcalde Joan Sabaté –el PSC va ser l'únic grup que va donar suport a les dues mocions–, mentre que el republicà Ricard Forés va dedicar la majoria dels esforços a desprestigiar el paper d'ICV en tot aquest tema. El govern tortosí no va rebre gens bé que l'oferiment d'Interior per costejar la retirada dels símbols franquistes arribés a través de la premsa –El Punt va avançar la notícia el 30 d'octubre–, i han interpretat la polèmica com una maniobra d'ICV a la línia de flotació de Bel. Per això, la moció d'ERC també demanava a Interior que costegés el projecte d'una passarel·la que hauria de substituir el monument, per aprofitar la pilastra de l'antic pont de la Cinta. Així, Jaume Forcadell (ICV) va mossegar l'esquer i va presentar una altra moció, quan potser el més prudent hauria estat fusionar els dos punts de vista amb una proposta de mínims, assumible fins i tot per CiU i PP. Però ICV va denunciar que els republicans havien presentat la moció «per perdre-la», i ERC va acusar ICV de voler iniciar un procés participatiu «per guanyar temps i no fer res». Mentrestant, Bel somreia tot comprovant que s'havia sortit amb la seua. En canvi, Sabaté s'ho mirava tot amb un posat més seriós –ahir va valorar que l'espectacle del ple de dilluns va ser «esperpèntic» i «histriònic»–, conscient que l'abstenció d'ICV a la moció d'ERC, i viceversa, no permetia que es visualitzés un bloc d'esquerres demanant la retirada del monument franquista, i un bloc de dretes optant pel seu manteniment.

De fet, Sabaté va assenyalar que ERC havia presentat la seua moció a instàncies de l'executiva local, però «pactada amb CiU, perquè ja sabien que no prosperaria». «Això ha semblat una pel·lícula dels germans Marx», va dir Faura, que va denunciar que CiU ataqués el PSC quan la moció havia estat presentada per ERC, i que Forés també carregués contra Sabaté, tot i que els socialistes eren els únics que avalaven la moció. El portaveu del PP, que primer va proposar il·luminar el monument i convertir-lo en un «monument a la concòrdia», va advertir que si es feia un pont seria per sempre «la passarel·la de Franco». Faura també va provocar la reacció del ple quan va comparar el dictador amb el president Companys, «que també va aixecar-se contra la república». Però el més inquietant va ser quan Forcadell va dir que un regidor de CiU s'estava «mossegant el llavi» pel fet d'haver de complir la disciplina de grup en la votació.

Tortosa es queda a tres vots de la retirada del monument franquista

Extret d'El Punt (2-Desembre-2008)

El ple de l'Ajuntament rebutja les mocions d'ERC i d'ICV, que van acabar intercanviant-se retrets

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va rebutjar ahir dues mocions d'ERC i d'ICV en què es reclamava la retirada del monument de la batalla de l'Ebre. La proposta d'ERC, que també proposava la substitució del monument franquista per una passarel·la de vianants, va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU i el PP, i ICV s'hi va abstenir. I la moció d'ICV, que apostava per obrir un procés de participació per decidir el futur del monument, també va ser desestimada amb els vots de CiU i el PP, i l'abstenció dels republicans. Només el PSC va votar a favor de les dues mocions. ERC i ICV es van intercanviar alguns retrets.

La moció d'ERC va rebre vuit vots a favor –els dos regidors republicans i sis vots del PSC, ja que la socialista Consol Cordero va haver d'absentar-se del ple per motius familiars–, i es va quedar a només tres vots d'aconseguir la retirada del monument de la batalla de l'Ebre. De fet, l'Ajuntament de Tortosa mai ha estat tan a prop de decidir la retirada del monument franquista, tot i que CiU –soci de govern amb ERC– només va necessitar la complicitat de l'únic regidor del PP, Antonio Faura, per deixar les coses tal com estan. L'abstenció de Jaume Forcadell (ICV) hauria estat anecdòtica, però finalment no hi va haver cap acord per fusionar les mocions, i els retrets entre l'ecosocialista i el portaveu d'ERC, Ricard Forés, van ser constants. De fet, els dos regidors republicans també es van abstenir quan es va votar la moció d'ICV, i només el PSC va donar suport a les dues propostes sobre el futur del monument.

Excuses pel 13 de Gener Forés va començar el debat admetent que ERC es va equivocar quan fa uns mesos es va abstenir sobre la necessitat de canviar el nom al barri 13 de Gener, data que commemora l'ocupació franquista de Tortosa. En la mateixa línia, Forés va defensar que cal retirar el monument i construir una passarel·la per aprofitar la pilastra de l'antic pont de la Cinta, «perquè no hi ha res més útil i millor que un pont, per simbolitzar la pau». Per la seua banda, Forcadell va felicitar ERC pel seu canvi de parer sobre el 13 de Gener, però va acabar recriminant que Forés havia presentat la moció per marcar perfil propi al govern de Ferran Bel. De fet, el portaveu d'ICV va acusar ERC de saber que no s'aprovaria.

CiU i ERC, vots diferents A més dels continus retrets entre ERC i ICV, que s'acusaven mútuament de no tenir clar què cal fer amb el monument i de no creure en la participació ciutadana, qui va rebre més crítiques va ser el portaveu del PSC, Joan Sabaté. Així, tant Ricard Forés (ERC) com Meritxell Roigé (CiU), tots dos al govern, van acusar l'exalcalde de no haver fet res en vuit anys per retirar el monument franquista, i fins i tot d'haver-lo protegit com a bé del patrimoni cultural català en el catàleg del pla d'urbanisme. Forés només va «lamentar» no haver convençut els deu regidors de CiU de la necessitat de retirar un monument que «enalteix el règim totalitari de Franco».

Cinc tòpics sobre el monument franquista de Tortosa que també es poden enderrocar

Extret de La Marfanta:

En poc més d'una hora començarà al saló de sessions de l'Ajuntament de Tortosa un ple en què se sotmetran a votació dues mocions [una d'ERC i una altra d'ICV] sobre el futur del monument de la Batalla de l'Ebre. El tema ha generat un intens debat durant els últims dies, i no només a l'ebresfera o en l'àmbit d'internet. Tant els partidaris de retirar el monument franquista com els que aposten per mantenir-lo han fet servir tot tipus d'arguments per justificar la seua posició; però també s'han escoltat i s'han llegit una sèrie de tòpics que ens obliguen a desmontar-los. Així, tot seguit oferim cinc d'aquests cinc tòpics habituals, que es poden enderrocar amb la paraula...

1.- Tortosa ja va retirar tots els símbols franquistes que tenia el monument. Només es van traure el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres de la part dreta de la pilastra, en què es llegia la dedicatòria "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz". Més recentment s'han tret les plaques que commemoraven la inauguració del monument, i que com a mínim servien per situar-lo en un context històric. Però encara continuen presents l'àguila imperial, símbol amb què el franquisme volia retornar al gloriós imperi hispànic, de la mateixa manera que també van utilitzar l'àguila imperial el règim feixista de Mussolini a Itàlia i l'Alemanya nazi de Hitler. La creu tampoc és un element neutre o senzillament catòlic, tenint en compte que el monument va dedicar-se al Caudillo de la Cruzada nacionalcatòlica. Pel que fa a l'escultura del soldat caigut que agafa l'estrella, guia dels mariners perduts en alta mar, caldria veure'l de més a prop per comprovar quin és l'uniforme que vesteix. També la mateixa estructura punxaguda que vertebra el monument està formada per dues sagetes, que recorden el yugo y las flechas de l'escut de Falange [cal tenir en compte que el Día de los Caídos era el 29 d'octubre, el mateix dia en què també se celebrava l'aniversari de la fundació del partit únic del franquisme]. En qualsevol cas, també és cert que va ser un error fragmentar el monument sense retirar-lo completament, ja que d'aquesta manera es va vulnerar el dret moral a la integritat de l'obra d'art que té tot autor, en aquest cas l'escultor Lluís M.Saumells. Traure el Víctor i deixar l'àguila va ser com pintar-li les celles a la Mona Lisa, o com posar-li calçotets al David de Miquel Àngel. Tot el monument s'hauria d'entendre com una unitat indivisible, i si calia retirar elements franquistes també calia enderrocar-lo sencer, perquè el monument era franquista de cap a peus.

2.-No cal retirar el monument perquè a Tortosa no hi ha demanda social. Ningú pot assegurar que a Tortosa no hi haja una demanda social sobre la necessitat d'enderrocar el monument, perquè almenys recentment no s'ha fet cap enquesta, cap referèndum o cap sondeig d'opinió científic sobre aquesta qüestió. De totes maneres, tampoc va fer-se cap enquesta per canviar el nom de l'actual avinguda de la Generalitat, abans anomenada Avenida del Generalísimo. Tampoc van preguntar a la gent si volien que es digués avinguda de la Generalitat o avinguda de Reus, que era el nom que tenia abans de la guerra, per l'ajuda que la capital del Baix Camp va lliurar a la ciutat de Tortosa durant la gran inundació del 1907.

3.-El monument de la Batalla de l'Ebre forma part del paisatge urbà i és un dels més fotografiats de Tortosa. Que forme part del paisatge urbà no vol dir res. També forma part del paisatge urbà el pavelló firal de Remolins, i fa només quatre anys no existia. O els molins del parc eòlic del Coll de l'Alba, als quals ja sembla que ens hem acostumat. Potser és cert que els turistes fan moltes fotos al monument, però també ho farien si al mig del riu hi hagués un monument a la baldana. De fet, nosaltres també faríem moltes fotos si anéssem a Alemanya i encara trobéssem algun element que exaltés el nazisme. Si l'Ajuntament pensés realment que el monument és un reclam turístic, l'hauria inclòs en els diferents materials de promoció turística que s'han editat a Tortosa. En canvi, el monument franquista no apareix als díptics de l'activitat Viu lo Riu, ni al nou catàleg turístic Tortosa, la llum de l'Ebre. Tampoc apareix entre els indrets a visitar que recomana el web municipal.
4.-No hem de retirar el monument perquè es quedaria la pilastra buida. El monument només forma part del paisatge tortosí des de fa 42 anys. De fet, només 12 anys en dictadura, i 30 anys més en democràcia. Però la pilastra de l'antic pont de la Cinta va estar buida ni més ni menys que durant 28 anys. De fet, una de les primeres reivindicacions veïnals a Ferreries durant la dictadura va ser la reconstrucció del pont, però les autoritats locals i provincials van preferir aixecar un monument a major glòria del Caudillo, just en un moment en què els tradicionalistes i els franquistes de la vella guàrdia veien perillar els seus llocs de poder per l'arribada dels tecnòcrates, partidaris d'un major aperturisme del règim. Per tant, es pot interpretar també com un monument reaccionari, contrari a l'apertura del franquisme.

5.- El monument és un homenatge als caiguts dels dos bàndols. Ja des del dia de la inauguració, la propaganda franquista va intentar fer veure que el de Tortosa era un monument de record als soldats caiguts tant al bàndol rebel com al republicà. Però és prou sabut que els 25 años de paz no van ser tan pacífics, i que el perdó que Franco havia promès als republicans que s'entregessen havia estat una trampa. La llegenda "A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" i la iconografia nacionalcatòlica també indica que el monument només estava dedicat als vencedors i per extensió als defensors de la fe.